Calculador d'índex de calor
Resultat
· Índex de calor
º C
· Nivell de risc
PRECAUCIÓ
Risc de possible fatiga per exposició perllongada o activitat física.
Precaució extrema
Risc d’insolació, cop de calor, rampes. Possibles per exposició perllongada o activitat física.
Perill
Risc d’insolació, cop de calor, rampes. Molt possibles per exposició perllongada o activitat física.
Perill extrem
Risc de cop de calor, insolació imminent.
· Mesures generals de prevenció
Aclimatació
Per tal d’habituar-se a la realització del treball en ambients més calorosos és necessari realitzar una correcta aclimatació. Aquesta aclimatació s’aconsegueix incrementant la càrrega de treball de forma progressiva, en l’ambient calorós, en un període entre una i dues setmanes. L’exposició a la calor dels treballadors aclimatats ocasiona menys sobrecàrrega al cor i a d’altres òrgans interns. També provoca una major sudoració i, per tant, un millor refredament del cos. D’aquesta manera, els treballadors aclimatats necessiten més reposició de consum d’aigua.
Disposar d’un espai “fresc” per tal d’ubicar-s’hi en la realització dels descansos. Aquest espai pot ser tant una zona a l’ombra (preferentment amb ruixadors d’aigua) com un recinte tancat climatitzat.
Hidratació
Disposar d’aigua fresca suficient en el lloc on es realitza el treball.
Recomanable també beure begudes isotòniques per tal d’evitar la depleció salina degut a l’increment de sudoració.
Disposar igualment de sortidors d’aigua fresca (fonts, aixetes, mànegues o dutxes) per a poder refrescar-se.
No prendre begudes alcohòliques ni menjars copiosos.
Protecció
Utilitzar roba de treball ampla, lleugera (0,5 clo), de colors clars i transpirable.
Protegir el cap mitjançant una gorra o barret lleuger.
Utilitzar crema de protecció solar.
Emprar, quan sigui possible, mitjans que generin ombra (para-sols, tendals,...), o bé aprofitar zones amb ombra existent.
Planificació
Planificar bé els treballs en quant a: emprar els mitjans humans necessaris per a repartir la càrrega de treball; considerar una adequada distribució horària evitant hores de màxima insolació; realitzar les tasques més pesades en franges horàries no exposades a temperatures extremes; efectuar els treballs previs a l’ombra o en un espai interior per tal de reduir el temps d’exposició a les altes temperatures a l’aire lliure; considerar, si és possible, possibles rotacions de treballadors per a reduir l’exposició. La planificació dels treballs ha de considerar la distribució dels descansos i la possibilitat d’adaptar el ritme de treball.
Adaptar solucions tècniques per tal d’evitar l’esforç físic.
No realitzar treballs en solitari, evitant d’aquesta manera situacions que dificultin l’auxili en cas de cop de calor.
· Mesures específiques de prevenció segons el nivell de risc i mesures d’emergència
Es prohibeix de treballar a menors d’edat i treballadores embarassades en aquesta situació de risc.
Mesures específiques d’emergència:
Identificar el possible inici de fatiga per exposició a calor. Els símptomes de la fatiga per calor son els següents:
- Mal de cap.
- Nàusees.
- Marejos.
- Debilitat.
- Set.
- Suor intensa.
- Elevada temperatura corporal.
- Disminució de la eliminació d’orina.
En cas d’identificar un inici de fatiga per calor cal dur a la persona treballadora a urgències mèdiques o, si no és possible rebre atenció mèdica ràpida, trucar al 112.
Si un treballador presenta signes de possible esgotament per calor:
- Els treballadors amb signes o símptomes d’esgotament per calor han de ser duts a una clínica o a una sala d’emergències d’un hospital per a ser avaluats i que rebin tractament.
- Si no poden obtenir atenció mèdica ràpida, trucar al 112.
- Assegurar-se que algú es trobi amb el treballador afectat fins que arribi l’ajuda.
- S’ha de retirar el treballador afectat de l’àrea calorosa i donar-li líquids per a beure.
- Se li ha de treure les peces de roba que no son essencials, com sabates o mitges.
- Refredar al treballador posant-li compreses al cap, el coll i la cara o faci que es llenci aigua freda al cap, la cara i el coll.
- Fer-li prendre glops d’aigua freda freqüentment. Si el treballador no pot beure, aconsegueixi ajuda mèdica immediatament.
· Mesures específiques de prevenció segons el nivell de risc i mesures d’emergència
Es prohibeix de treballar a menors d’edat, treballadores embarassades i treballadors especialment sensibles en aquesta situació de risc.
Mesures específiques d’emergència:
1.- Identificar el possible inici de cop de calor per exposició a temperatures extremes. Els símptomes del cop de calor son els següents:
- Confusió.
- Pèrdua del coneixement.
- Convulsions.
- Temperatura del cos molt elevada.
- Pell calenta, seca o molta suor.
Si identifica una persona treballadora amb aquests símptomes:
- ¡El cop de calor és una emergència que pot ser mortal!. Mentre s’apliquen els primers auxilis, trucar al 112 i demanar ajuda mèdica d’emergència.
- Assegurar-se que algú es trobi amb el treballador afectat fins que arribi l’ajuda.
- Dur al treballador a una àrea que es trobi més fresca i tingui ombra i treure les peces de roba externa.
- Mullar al treballador amb aigua freda i fer circular l’aire per accelerar el refredament.
- Posar-li roba freda o humida o gel per tot el cos.
2.- Identificar el possible inici de rampes per calor (dolors musculars usualment ocasionats per treballs físics en ambients calorosos). Les rampes per calor son causades per la pèrdua de sals i líquids del cos quan s’està suant.
Si un treballador presenta signes de possibles rampes per calor:
- Els treballadors han de reemplaçar els líquids perduts prenent aigua i menjant alguna cosa lleugera o líquids de reemplaçament de carbohidrats-electròlits (per exemple, begudes isotòniques) cada 15 a 20 minuts.
- Els treballadors han d’evitar tabletes de sal.
- Aconsegueixi atenció mèdica si el treballador té problemes del cor, si es troba realitzant una dieta baixa en sodi o si en una hora no s’aturen les rampes.
· Mesures específiques de prevenció segons el nivell de risc i mesures d’emergència
Es prohibeix de treballar a menors d’edat, treballadores embarassades i treballadors especialment sensibles en aquesta situació de risc.
Mesures específiques d’emergència:
1.- Identificar el possible inici de cop de calor per exposició a temperatures extremes. Els símptomes del cop de calor son els següents:
- Confusió.
- Pèrdua del coneixement.
- Convulsions.
- Temperatura del cos molt elevada.
- Pell calenta, seca o molta suor.
Si identifica una persona treballadora amb aquests símptomes:
- ¡El cop de calor és una emergència que pot ser mortal!. Mentre s’apliquen els primers auxilis, trucar al 112 i demanar ajuda mèdica d’emergència.
- Assegurar-se que algú es trobi amb el treballador afectat fins que arribi l’ajuda.
- Dur al treballador a una àrea que es trobi més fresca i tingui ombra i treure les peces de roba externa.
- Mullar al treballador amb aigua freda i fer circular l’aire per accelerar el refredament.
- Posar-li roba freda o humida o gel per tot el cos.
2.- Identificar el possible inici de rampes per calor (dolors musculars usualment ocasionats per treballs físics en ambients calorosos). Les rampes per calor son causades per la pèrdua de sals i líquids del cos quan s’està suant.
Si un treballador presenta signes de possibles rampes per calor:
- Els treballadors han de reemplaçar els líquids perduts prenent aigua i menjant alguna cosa lleugera o líquids de reemplaçament de carbohidrats-electròlits (per exemple, begudes isotòniques) cada 15 a 20 minuts.
- Els treballadors han d’evitar tabletes de sal.
- Aconsegueixi atenció mèdica si el treballador té problemes del cor, si es troba realitzant una dieta baixa en sodi o si en una hora no s’aturen les rampes.
Es prohibeix la realització de treballs a l’aire lliure amb exposició a temperatures extremes a tots els treballadors (aclimatats, no aclimatats, menors d’edat, treballadores embarassades i personal especialment sensible .
Mesures específiques d’emergència:
1.- Identificar el possible inici de cop de calor per exposició a temperatures extremes. Els símptomes del cop de calor son els següents:
- Confusió.
- Pèrdua del coneixement.
- Convulsions.
- Temperatura del cos molt elevada.
- Pell calenta, seca o molta suor.
Si identifica una persona treballadora amb aquests símptomes:
- ¡El cop de calor és una emergència que pot ser mortal!. Mentre s’apliquen els primers auxilis, trucar al 112 i demanar ajuda mèdica d’emergència.
- Assegurar-se que algú es trobi amb el treballador afectat fins que arribi l’ajuda.
- Dur al treballador a una àrea que es trobi més fresca i tingui ombra i treure les peces de roba externa.
- Mullar al treballador amb aigua freda i fer circular l’aire per accelerar el refredament.
- Posar-li roba freda o humida o gel per tot el cos.
2.- Identificar el possible inici de rampes per calor (dolors musculars usualment ocasionats per treballs físics en ambients calorosos). Les rampes per calor son causades per la pèrdua de sals i líquids del cos quan s’està suant.
Si un treballador presenta signes de possibles rampes per calor:
- Els treballadors han de reemplaçar els líquids perduts prenent aigua i menjant alguna cosa lleugera o líquids de reemplaçament de carbohidrats-electròlits (per exemple, begudes isotòniques) cada 15 a 20 minuts.
- Els treballadors han d’evitar tabletes de sal.
- Aconsegueixi atenció mèdica si el treballador té problemes del cor, si es troba realitzant una dieta baixa en sodi o si en una hora no s’aturen les rampes.
Mesures específiques de prevenció:
Planificació de descansos: Precaució
Cal realitzar una adequada aclimatació dels treballadors al treball en l’ambient calorós.
Per tal d’habituar-se a la realització del treball en ambients més calorosos és necessari realitzar una correcta aclimatació que s’aconsegueix incrementant la càrrega de treball de forma progressiva, en l’ambient calorós, en un període entre una i dues setmanes.
L’exposició a la calor dels treballadors aclimatats ocasiona menys sobrecàrrega al cor i a d’altres òrgans interns. També provoca una major sudoració i, per tant, un millor refredament del cos. D’aquesta manera, els treballadors aclimatats necessiten més reposició de consum d’aigua.
El NIOSH (Institut Nacional per a la Seguretat i Salut Ocupacional dels Estats Units) recomana el següent programa d’aclimatació:
Per a “treballadors nous”:
- Dia 1: 20 % de la durada usual de treball.
- Dia 2: 40 % de la durada usual de treball.
- Dia 3: 60 % de la durada usual de treball.
- Dia 4: 80 % de la durada usual de treball.
- Dia 5: 100 % de la durada usual de treball.
Per a “treballadors amb experiència” (que hagin retornat al treball desprès d’havers-se absentat):
- Dia 1: 50 % de la durada usual de treball.
- Dia 2: 60 % de la durada usual de treball.
- Dia 3: 80 % de la durada usual de treball.
- Dia 4: 100 % de la durada usual de treball.
La majoria dels treballadors han d’estar en condicions de suportar de manera segura una càrrega de treball completa desprès de 4 dies d’augment gradual, a pesar de que, generalment, no estaran totalment aclimatats encara. La majoria de les persones seguiran veient millores beneficioses en la tolerància a la calor fins a 2 setmanes desprès de l’inici de l’exposició.
Els canvis sobtats en la intensitat del treball o als augments bruscos en la temperatura ambiental poden incrementar el risc de malaltia per la calor, inclòs en els treballadors aclimatats.
A continuació es relacionen uns consells per assolir una adequada aclimatació:
- Els millors resultats provindran de l’augment gradual del temps de treball en condicions caloroses en un període de 7 a 14 dies, i el refredament i la rehidratació plena entre els torns.
- Exigir-se fins al punt de presentar l’esgotament per calor perjudicarà la tolerància a la calor, no ajudarà.
- Habitualment, l’aclimatació requereix almenys de 2 hores d’exposició a la calor per dia (el qual es pot dividir en 2 períodes d’1 hora).
- El cos s’aclimatarà al nivell de treball que se li exigeix. Estar simplement en un lloc calorós no és suficient. Realitzar treball físic lleuger o breu en ambients calorosos l’aclimatarà NOMÉS al treball lleuger i breu. Tasques més extenuants o que durin més requereixen de més aclimatació.
- Cal mantenir-se hidratat. La deshidratació redueix els beneficis de l’aclimatació.
- Consumir els menjars habituals ajuda a aclimatar-se. Els aliments substitueixen els electròlits perduts en la sudoració, en especial durant els primers dies d’aclimatació, quan es perd la major quantitat de sal en la sudoració.
- Un bon estat físic contribueix a l’aclimatació.”
IMPORTANT: El càlcul de l’Índex de Calor (Heat Index) no exclou de la realització d’una avaluació del risc d’estrès tèrmic mitjançant mètodes reconeguts, tals com el mètode WBGT o el mètode de la Sobrecàrrega Tèrmica.
En ambdós mètodes es requereix la presa de valors de determinats paràmetres físics ambientals (temperatura humida, temperatura de globus, temperatura seca, humitat relativa,...) així com el temps d’exposició, entre altres dades (tipus de roba utilitzada,...), resultant una avaluació del risc més precisa que el càlcul de l’Index de Calor.
Posi’s en contacte amb el Servei de Prevenció Aliè per a contractar i planificar la realització de l’avaluació d’estrès tèrmic.
Nota: Lliurar aquesta informació als treballadors, en compliment de l’Art. 18 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.